divendres, 20 de febrer del 2015

Dades del recorregut

Si us voleu fer una idea del nostre recorregut, aquestes són les dades:





Vídeo 2


Vídeo 1


Paller

SANTUARI DE PALLER 

Paller de Baix Paller de Baix és un antic santuari situat a uns 2 quilòmetres de Bagà, seguint la carretera que s’enfila per darrere la escola. Construït l’any 1747, vora la Font dels Banyadors. A aquesta font, s’atribuïen virtuts curatives. El disseny de l'església, molt simple, fou creat per l’escultor de Vic Francesc Morató. És format per una sola nau neoclàssica amb volta de mig punt. Cal destacar-ne l’altar barroc presidit per la Verge de Paller o dels Banyadors, i el fet que el sostre i les parets estiguin decorades amb pintures al•al·legòriques. Adossats a l'església, hi ha un restaurant i un alberg que pertanyen a la parròquia. Paller de Dalt Paller de Dalt, és un vell santuari, al N.E de Bagà, situat al mig d’un ample replà que té per capçalera la Devesa que l’hi ha proporcionat una randa de rocalls despresos naturalment la majoria, i, d’altres, per l’obertura de la carretera de Coll de Pal. Les primeres dates que en tenim d’aquesta petita esglesiola arranquen l’any 1197, i acaben l’any 1687, quan aquest santuari es va voler ampliar amb una construcció renaixentista de proporcions superiors a la seva resistència i aleshores es va enderrocar. Amb el santuari enderrocat, més la manca de fidels, degut a la distancia de la població de Bagà, es va construir l’actual santuari de Paller que tots coneixem.




Sant Pelegrí


SANT PELEGRÍ

A uns 300 m  abans d’arribar al santuari de Paller de Baix, a la riba dreta del Torrent de Paller i vora l’antic camí que anava de Bagà a Paller de Dalt, es on es troben les restes de l’oratori de Sant Pelegrí .
Fins fa poc, aquestes restes gairebé no es coneixen perquè amb la vegetació no es podien veure . L’any 1999 un grup de gent del poble van treballar durament per  fer  visibles aquests vestigis , durant l’hivern d’aquest mateix any ho van acabar.
La capella de Sant Pelegrí  era petita. Es creu que tenia la teulada a una o dues vessants, reposant sobre un empostissat fixat sobre les bigues .La porta era com la d’una casa de pagès, és a dir, una porta normal i corrent. L’edifici fa 6,55 m x 3,8 m i les parets eren d’uns 70 cm de gruix. Com que es va fer en un lloc amb pendent es va haver de fer un pla per col·locar-hi l’ermita. La paret de sobre el camí es va allargar uns 16 m com a mur de contenció, perquè no caigués a terra i ,a l’entrada, hi van construir un petit porxo.
No se sap ben bé la data de construcció, però es creu que és entre el segle XVII – XVIII , també se sospita que està vinculada amb les esglésies de: Sta. Magdelena, Sta. Fe de Quer, Sta. Maria de Palau... molt anteriors a aquestes dates.





La Font dels Banyadors

LA FONT DELS BANYADORS

La font dels banyadors està situada davant del Santuari de Paller de Baix. Aquesta font està dedicada a Sant Pelegrí, el sant de les nafres. Es diu que aquestes aigües tenen propietats curatives. Mn. Serra i Vilaró creia que el nom de la Font dels Banyadors estava atribuït a que, en la antiguitat, els baganesos anaven a banyar-se en una petita piscina que hi havia en el lloc de la font, per curar-se de les seves malalties de pell. Durant la segona meitat del segle XVIII i possiblement a causa de les virtuts curatives que li eren atribuïdes a la Font dels Banyadors, el santuari va ser un dels més anomenats de la comarca; l’aigua era portada a malalts de llunyanes poblacions. La seva fama també va arribar a oïdes del governador de Berga (1758), que es feia dur aigua d’aquesta font.




La Font del Sofre

A la Font del Sofre s'hi arriba per la carretera que va de Bagà a Paller. Una mica més amunt de l'inici de la carretera, a la segona corba a mà esquerra, s'agafa un caminet que ens porta al paratge de la Font del Sofre. En aquesta font, brolla un petit raig d'aigua sulfurosa, eficaç per a la curació de grans i erupcions de la pell. Al costat mateix, sorgeix un altre raig (de vegades està sec), d’aigua fresca i bona. Gracies al mineral de sofre que hi ha a sota terra per allà on passa el curs de l’aigua, les aigües de la font tenen un gust a ou podrit i una forta olor.